anostrats.cat

L’estrany, d’Aldous Huxley

Magnòlies gegants sobre vellut negre,
Martin Johnson Heade, c. 1890

L’estrany

Un pètal que ha perdut la branca,
desprès de l’alta flor d’un magnolier,
la cara teva en la penombra es sostingué
flotant, i a prop, i blanca.

Semblàvem sols, però al damunt teu,
un altre s’hi vinclà llavis en flama,
i era un desconegut, i un sense nom infame, 
odiat: però germà meu.

Un gemec breu, teu –un i prou–
féu l’exorcisme amb l’encanteri idoni
per fer tornar a l’infern, volant, aquell dimoni.
Vam quedar sols, de nou.

Aldous Huxley (1894-1963)
Traducció d’Esteve Miralles

poema original

més poemes de Huxley