Martin Johnson Heade, c. 1890
L’estrany
Un pètal que ha perdut la branca,
desprès de l’alta flor d’un magnolier,
la cara teva en la penombra es sostingué
flotant, i a prop, i blanca.
Semblàvem sols, però al damunt teu,
un altre s’hi vinclà llavis en flama,
i era un desconegut, i un sense nom infame,
odiat: però germà meu.
Un gemec breu, teu –un i prou–
féu l’exorcisme amb l’encanteri idoni
per fer tornar a l’infern, volant, aquell dimoni.
Vam quedar sols, de nou.
Aldous Huxley (1894-1963)
Traducció d’Esteve Miralles
més poemes de Huxley