anostrats.cat

Sobre els amants (passatge d'”El misantrop” de Molière)

Antoine Watteau,
L’amor desarmat, c. 1715

Sobre els amants
(parlament d’Elianta a l’acte II d’El misantrop)

L’amor, habitualment, no és fet a llei semblants;
sempre de l’elegida es vanten els amants;
mai la seva passió no hi veu res de blasmable,
i en l’objecte estimat tot esdevé estimable:
es compten els defectes com a altres perfeccions,
i hi saben donar noms feliços i cosons:
la pàl·lida és al lliri en blancor comparable;
la negra com al por, una bruna adorable;
la prima té un bon tipus i molta agilitat;
la grassa en el seu port és tota majestat;
la bruta i mal guarnida, i no gaire agraciada,
es posa sota el nom de beutat descurada;
la geganta revela una dea per dins;
la nena, un florilegi de prodigis divins;
l’orgullosa té un cor digne d’una corona;
la múrria és enginyosa; la ruca, gran persona;
la massa garladora té un agradable humor;
i la muda presenta un decorós pudor.
Així és com un amant, a qui un gran foc anima,
estima fins les tares de l’objecte que estima.

Molière (Jean-Baptiste Poquelin), 1622-1673
El misantrop, acte II, escena 4
Traducció de Miquel Desclot

El fragment en llengua original

Set comèdies i un ballet, volum de Molière en traducció de Miquel Desclot (2021)

Molière. 400 anys“, Bernat Puigtobella i Miquel Desclot al Núvol

Josep Maria Junoy escriu sobre la mort de Molière (article de 1922)