anostrats.cat

Complanta en la mort d’un aucell, de Catul

Joan Miró,
Dona i ocell en la nit, 1945

Complanta en la mort d’un aucell
(Carmen III)

Plorau, oh Gràcies i Amoretes! Plori
tot quant de més gentil hi ha entre els homes!
L’aucell és mort de ma pobreta nina,
l’aucell delícies de la nina meua,
que més que los seus ulls ella estimava.
Era tan agradós! La coneixia
tan bé com un infant coneix sa mare;
mai de prop d’ella se movia, i sempre,
ara suquí, ara sullà, fent voltes.
Tan sols per ella amorosit piulava.
Ara se’n va per tenebrosa via
allà, als paratges d’on ningú retorna…
Ah, maleïdes siau, males tenebres
de l’Orcus, que engoliu tota bellesa:
l’aucellet tan gentil m’arrebatàreu!
Oh desditxa!… Oh pobret, per causa teua
ara els ullets de ma estimada nina
infladons de plorar li vermellegen!

Gai Valeri Catul (c. 87 a.C – c. 58 a.C.)
Carmen III
Traducció de Miquel Costa i Llobera

poema original

deu poemes de Catul traduïts per Jordi Parramon