anostrats.cat

Vaig alçar els ulls del que escrivia, de Thomas Hardy

Edvard Munch, Llum de lluna

Vaig alçar els ulls del que escrivia

Vaig alçar els ulls del que escrivia
i el que vaig veure em va colpir:
com captivada pel que feia,
la lluna plena fixa en mi.

El cap pensívol, entre boires,
tenia uns aires espectrals,
i li vaig dir, sense voler-ho:
“I tu, què fas aquí, què fas?”

“He recercat, per pous i basses
i rierols d’aquí i allà,
el cos d’algú que ha enfonsat l’ànima
fins a apagar l’alè vital.

“No has sentit queixes i desfici?
Era la pena pel seu fill
mort en batalles de salvatges,
ell que a ningú mai no ferí.

I ara vull veure, encuriosida,
com és la ment d’algú tan cec
que encara vol escriure un llibre
enmig d’un món tal com aquest.”

El seu mal geni m’abaltia,
no la volia veure més
sentint que em deia que em tocava
tirar-me a l’aigua, a mi també.

Thomas Hardy (1840-1928)
1917
Traducció de Miquel Àngel LLauger

poema original

The Thomas Hardy Society

Hardy com a “war poet”