anostrats.cat

Home que véns d’humanes desventures, d’António Botto

José de Almada Negreiros
Vestit, 1918

Home que véns d’humanes desventures

Home que véns d’humanes desventures,
que aferrat a la vida t’enamores,
que tot ho saps, que tot també ho ignores,
vençut heroi de tantes oradures.

I que t’endinses pàl·lid en les hores
de les teves eternes amargures,
i en el desig de coses més impures,
només ets gran en el moment que plores,

i que promets complir mes no compleixes,
lliurat a la virtut o bé al pecat,
que t’exaltes i cantes i avorreixes,

artífex de desig i il·lusió,
irrisori ninot articulat,
jo sóc el teu company i el teu bessó.

António Botto (1897-1959)
Traducció de Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol
Publicat a António Botto: Les cançons, trad. GST Sampol, Ensiola Editorial, Muro 2004

poema original

António Botto al Visat (text de GST Sampol)