anostrats.cat

Sense nom, de Vassyl Holoborodko

Joan-Pere Viladecans

Sense nom

M’han robat el nom
(que no són els pantalons! Es pot viure sense!)
І ara em diuen
aquell a qui han robat el nom.
Sé sembrar i aixecar murs blancs,
і quan sembro, tothom sap que ha sembrat aquell
a qui han robat el nom,
i a les parets blanques sempre escric:
el mur l’ha aixecat aquell a qui han robat el nom.
Les cartes de felicitació i els telegrames
ja arriben al meu nou nom,
a nom d’aquell a qui han robat el nom.
Tothom ja s’ha reconciliat (fins jo mateix fa temps)
amb el meu nou nom.
La meva esposa també.
Però no sé què els passarà als nens,
com els diran de patronímic?

Vassyl Holoborodko (1945)
Traducció de l’ucarinès de d’Andríi Antonovskyi i Catalina Girona

poema original

sobre Vassyl Holoborodko

El PEN d’Ucraïna